les cares del correfoc...

Aviam diables, que us sembla si fem una petita enquesta:
qui fa millor cara desprès del correfoc de sants?




Els nens.....










o les nenes?

Jornada cultural alternativa

Aquest any el correfoc de les alternatives (el que vam fer dissabte passat) es plantejava de manera diferent: ja no faríem el correfoc sols, sinó que s'integraven a la festa diferents organitzacions que gaudeixen de fer cultura.

Tot va començar amb un pilar caminat a càrreg dels castellers. Jo ni hi havia vist mai cap i em va semblar increïble. Encara m'ho va semblar quan em vaig assabentar que, quan parava, canviaven la base del pilar: Impressionant.

Quan va arribar al seu destí (des de el carrer Olzinelles amb el carrer de Sants fins el carrer Vallespir amb el carrer Valladolid) van començar la seva actuació els bastoners. Xerrant amb gent de la colla vam reconèixer el molt que han millorat des de que van començar i també el gran esforç que fan en una actuació. No seria capaç de formar part d'ells (no només per la força que requereix sinó també per que m'estiro menys que el porter d'un futbolí).

I, després de fer una cercavila (que no puc valorar per que no vaig veure però que segur que perfecte), vam començar nosaltres. I per mi molt bé. Tot i les diferents baixes vam ser prou gent. Com que la gent que ens seguia eren com a coneguts era com fer un correfoc amb amics. El recorregut ens portava al lloc on estaven emplaçades les festes alternatives aquest any. Em va sorprendre positivament la compenetració entre nosaltres a l'hora de decidir que havíem de fer durant el correfoc. Al final vam acabar fent un parell de rodes i tirar un parell de coets (...per tirar quelcom i acabar de cremar...). Per mi molt bé tot plegat.

Vull fer una menció especial als tabalers que, per causes que se m'escapen més properes al “politiqueo” i al “quedar bé per treure no se ben bé quin benefici”, van haver de fer marxar fent un esprint fins a cotxeres per tocar a una representació d'escacs vivent. Molt bé tabalers!!!

Bé ja no us molesto més. Un petonàs.

Pinxo

Com mola, ja puc escriure!

Hola Diables,

Estic contenta. Ja puc escriure. Pinxo, m'ha agradat molt el teu escrit. El correfoc de sants és un moment de feina, però també de retrobament. I és veritat, no és va fer gens pesat. Les taules pesaven però vam fer via. Jo en guardo molt bon record. L'únic moment pesat va ser l'esperada d'arribada i recollida de dracs. I es va fer pesat perquè el primer dia érem 4 i l'altre 2 i et vénen pataletes amb la resta de la colla que no hi és. Ho explico per ser fidel al correfoc de sants, que no només és el dimecres. Jo ho vaig assumir amb tota l'alegria (i la ñona també) del món, perquè aquest any no he fotut ni brot, i ja venia amb la intenció de pringar per descarregar als que ja ho heu fet durant l'any. En aquestes esperes també vaig descobrir que no havia estat l'única que he estat de mega-vacances i, per tant, a les poques mans que estàveu a Sants els dies anteriors al correfoc us va tocar fer molta feina. Bé doncs, moltes gràcies per les enganxades de cartells i d'enganxines, de maldecaps de puzzles, ... Imagino que en algun moment també vau tenir pataleta.

Tot i les pataletes, les taules, el montatge de pirotècnia, els puzzles, el chopet, les reunions de 3, etc. visca la sangria i visca la marxa sandonguera dels tabalers que fa ballar a la Raquel metxa i als diables.

Una pregunta: el que he escrit és propi de blog o de mail? És que l'altre dia algú deia que hi havia coses que s'havien d'escriure en mails i altres en blogs i no sé si he encertat.

Petonets resacosos encara d'algerri.

això és estilazo!!!!

Il.lustració en moviment de la crònica del Pinxo, just en el moment de l'entrada a la Màlaga... En properes entregues més videos i foticos, que hi havia una reportera lisiadeta que n'ha fet de xules aquest any!!!

Petonassos diabòlics.

Correfoc de Sants: Al nostre estil.

Hola!!

Per els qui no ho sàpiguen dimecres va ser el correfoc de Sants: el nostre correfoc. És el dia en que es porta a terme (o no) tot el que s’ha anat planificant durant l’últim mes. Per la gent que no ho va poder viure:

Cap a les 16 ja estàvem liats, entre taules, chopped i pernil, vi i taronges, i pirotècnia. Bé, a les 16 no hi érem tots (de fet jo vaig arribar tard) però si suficients per començar. Em va agradar moltíssim que vinguessin les antigues tabaleres (Mariona, Julia, Bruna i Nuria): van ser de molta ajuda. En general, la sensació que em va quedar és quan hi ha gent i ens coordinem, la fenia es fa bé i ràpid. A més crec que puc dir que tot va sortir rodó. Ens va donar temps fins hi tot per prendre quelcom abans del correfoc.

Més tard va ser hora de retrobaments: vam poder parlar de primera veu amb la gent que havia anat a l’Índia, van venir l’Olga amb el petit Pol... Realment és xulo trobar-se de nou a tota la gent després de vacances. A l’hora del correfoc ja hi érem tots els que havíem de ser (i haig de dir que al final força gent: no van quedar vestits de diables). El correfoc va començar amb la habitual encesa davant de la casa del Mig. La Raquel portava una especial motivació: no parava de ballar i no deixava descansar als pobres tabalers que al final ho van pagar. Els diables vam estar força motivats durant gairebé tot el recorregut i el públic sembla que ho va agrair molt per que no va parar de sortir amb nosaltres i de fer “barricades humanes” al nostre pas.

La Màlaga estava força buida quan vam arribar: semblava que no hi havia d’haver res. Cal remarcar que, per iniciativa d’en Manolo, vam entrar a la plaça fen una conga molt divertida a ritme de tabal. Vam esperar l’arribada de les colles que, a mesura que venien, arrossegaven a més gent i la plaça va començar a semblar el que havia de ser. Les rodes van començar mentre que els tabalers s’anaven ajuntant i anaven tocant tots a l’hora d’una manera, per mi, envejable. Se’ns va acudir cantar un aniversari feliç al Pitu (feia 15 anys) entre roda i roda que sembla que la gent va sentir. El correfoc va acabar una impressionant carretillada final i un castell de focs, per mi, una mica aigualit...

Més tard, vam anar a sopar i vam repartir, per primera vegada des de que soc a la colla, uns regalets per les colles: va ser una mica un desastre per que, tot i que vam fer més del conte, el dia anterior vam contar 4 colles i no 5 i va faltar un... Jo crec que per un altre any podríem fer alguna cosa que fes més pinya entre colles. No se, llenço la idea...


En fi, crec que va estar molt bé: Al nostre estil.

Un petonàs!!

Pinxo

Una altra fotu!

Per cert, se m'ha oblidat pujar una fotu que em sembla molt divertida!!! Raül (perquè ets tu oi??? XD) sempre és un bon moment per parlar amb la gent de BCNeta no?? jejejejeje

Més fotus!!

Hola a tothom!!!

Seguint amb la tradició de pujar fotos, us penjo un parell molt txules que tenia per l'ordinador!!!!

Un petonàs!

Diables de Sants i Bocs amb la diversitat

Com tots sabeu, ahir va tenir lloc una nova col·laboració (i que duri!!) entre Bocs i Diables de Sants.

Sincerament, no tenia molta idea de que anàvem a fer. Tot apuntava a un correfoc estandar però va resultar que havien preparat un petit espectacle (de l'estil dels que acostumàvem a fer per Sant Joan. Bé, l'últim no conta) a una escola enfilada a la muntanya (menys mal que alguns vam poder apropar-nos en cotxe, jejeje). La gent que van voler dels nostres "serveis" eren d'un esplai o agrupament (no em va queda clar) que acollien una caravana per la pau amb diferent gent d’Itàlia i França que estaven passant uns dies a l'escola. Pel que vaig entendre aquesta caravana va parant per diferents llocs i van recollint gent.

No érem molta gent. Els tabalers que havien de venir van fallar i a més vam patir 3 baixes forçoses d’última hora per part dels Bocs. L’espectacle alternava actuacions de grallers i nostres, així que el Dani i el Chema van haver de treballar doble. Vam deixar capes al grup de la caravana i anaven sortint amb nosaltres. La actuació es completava amb enceses del ceptrot i rodes del nostre estil (estirant-se a terra, etc...).. Al final vam fer una roda amb el ceptrot i amb francesos.

Una vegada vam acabar (després de la traca) el grup dels francesos van fer una representació teatral amb mim (molt interessant) que ens va obligar a esperar a que acabés per treure els cotxes.

Bé, tot molt bé. Llàstima dels tabalers. Si no hi son els correfocs son sosos.

Un petonàs a tots.

Pinxo