Com mola, ja puc escriure!

Hola Diables,

Estic contenta. Ja puc escriure. Pinxo, m'ha agradat molt el teu escrit. El correfoc de sants és un moment de feina, però també de retrobament. I és veritat, no és va fer gens pesat. Les taules pesaven però vam fer via. Jo en guardo molt bon record. L'únic moment pesat va ser l'esperada d'arribada i recollida de dracs. I es va fer pesat perquè el primer dia érem 4 i l'altre 2 i et vénen pataletes amb la resta de la colla que no hi és. Ho explico per ser fidel al correfoc de sants, que no només és el dimecres. Jo ho vaig assumir amb tota l'alegria (i la ñona també) del món, perquè aquest any no he fotut ni brot, i ja venia amb la intenció de pringar per descarregar als que ja ho heu fet durant l'any. En aquestes esperes també vaig descobrir que no havia estat l'única que he estat de mega-vacances i, per tant, a les poques mans que estàveu a Sants els dies anteriors al correfoc us va tocar fer molta feina. Bé doncs, moltes gràcies per les enganxades de cartells i d'enganxines, de maldecaps de puzzles, ... Imagino que en algun moment també vau tenir pataleta.

Tot i les pataletes, les taules, el montatge de pirotècnia, els puzzles, el chopet, les reunions de 3, etc. visca la sangria i visca la marxa sandonguera dels tabalers que fa ballar a la Raquel metxa i als diables.

Una pregunta: el que he escrit és propi de blog o de mail? És que l'altre dia algú deia que hi havia coses que s'havien d'escriure en mails i altres en blogs i no sé si he encertat.

Petonets resacosos encara d'algerri.