Correfoc de Sants: Al nostre estil.

Hola!!

Per els qui no ho sàpiguen dimecres va ser el correfoc de Sants: el nostre correfoc. És el dia en que es porta a terme (o no) tot el que s’ha anat planificant durant l’últim mes. Per la gent que no ho va poder viure:

Cap a les 16 ja estàvem liats, entre taules, chopped i pernil, vi i taronges, i pirotècnia. Bé, a les 16 no hi érem tots (de fet jo vaig arribar tard) però si suficients per començar. Em va agradar moltíssim que vinguessin les antigues tabaleres (Mariona, Julia, Bruna i Nuria): van ser de molta ajuda. En general, la sensació que em va quedar és quan hi ha gent i ens coordinem, la fenia es fa bé i ràpid. A més crec que puc dir que tot va sortir rodó. Ens va donar temps fins hi tot per prendre quelcom abans del correfoc.

Més tard va ser hora de retrobaments: vam poder parlar de primera veu amb la gent que havia anat a l’Índia, van venir l’Olga amb el petit Pol... Realment és xulo trobar-se de nou a tota la gent després de vacances. A l’hora del correfoc ja hi érem tots els que havíem de ser (i haig de dir que al final força gent: no van quedar vestits de diables). El correfoc va començar amb la habitual encesa davant de la casa del Mig. La Raquel portava una especial motivació: no parava de ballar i no deixava descansar als pobres tabalers que al final ho van pagar. Els diables vam estar força motivats durant gairebé tot el recorregut i el públic sembla que ho va agrair molt per que no va parar de sortir amb nosaltres i de fer “barricades humanes” al nostre pas.

La Màlaga estava força buida quan vam arribar: semblava que no hi havia d’haver res. Cal remarcar que, per iniciativa d’en Manolo, vam entrar a la plaça fen una conga molt divertida a ritme de tabal. Vam esperar l’arribada de les colles que, a mesura que venien, arrossegaven a més gent i la plaça va començar a semblar el que havia de ser. Les rodes van començar mentre que els tabalers s’anaven ajuntant i anaven tocant tots a l’hora d’una manera, per mi, envejable. Se’ns va acudir cantar un aniversari feliç al Pitu (feia 15 anys) entre roda i roda que sembla que la gent va sentir. El correfoc va acabar una impressionant carretillada final i un castell de focs, per mi, una mica aigualit...

Més tard, vam anar a sopar i vam repartir, per primera vegada des de que soc a la colla, uns regalets per les colles: va ser una mica un desastre per que, tot i que vam fer més del conte, el dia anterior vam contar 4 colles i no 5 i va faltar un... Jo crec que per un altre any podríem fer alguna cosa que fes més pinya entre colles. No se, llenço la idea...


En fi, crec que va estar molt bé: Al nostre estil.

Un petonàs!!

Pinxo